L’Ajuntament d’Olot li ha atorgat aquest dissabte 11 d’octubre la màxima distinció de la ciutat. El Casal Marià s’ha omplert per al reconeixement a mossèn Batalla a qui l’alcalde, Agustí Arbós, ha definit com “una persona compromesa i valenta”.
11 d'octubre de 2025
El Casal Marià ha acollit aquest dissabte 11 d’octubre l’acte d’entrega de la Medalla de la Ciutat d’Olot a mossèn Salvador Batalla i Gardella per la seva contribució a la reivindicació i la defensa de les llibertats democràtiques i la cultura catalana durant els últims anys del franquisme, exercides com a rector de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts i com a director del setmanari Olot Misión. L’auditori s’ha omplert per assistir a l’acte que ha obert el director de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa entre els anys 1987 i 2021, Antoni Mayans.
“Salvador Batalla va ser (és) un home valent” ha assegurat Antoni Mayans en el seu parlament i ha posat exemples transcorreguts durant la seva etapa de director del setmanari local Olot Misión. “L’any 1973 Olot Misión va publicar un extens reportatge sobre l’avortament.... poques revistes catòliques s’haurien atrevit en aquell moment a incloure un article tan equilibrat i assenyat sobre un tema tan delicat com aquest”. Mayans també ha fet referència a un segon fet “el novembre de 1975, va permetre la publicació d’una entrevista de Lluís Busquets a Lluís Maria Xirinacs.... va provocar uns dies de tensió a mossèn Batalla, a Lluís Busquets i la seva família: faltava només una setmana per la mort de Franco” ha recordat Mayans mentre explicava l’etapa olotina de Salvador Batalla.
Precisament, l’escriptor, periodista i professor Lluís Busquets ha estat el següent ha intervenir. Ha afirmat que “Mossèn Batalla, a Olot, va representar des de finals dels anys 60 i, sobretot, durant els 70, una Església nova, enfront de les estructures clericals existents”. Busquets Ha afegit “una Església atenta als problemes i a les necessitats del moment. Una Església que, més que condemnar o prohibir, sabés escoltar i dialogar”.
A continuació, ha tingut lloc el moment central de l’acte en què l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós ha fet entrega de la Medalla de la Ciutat a mossèn Salvador Batalla. L’auditori del Casal Marià s’ha posat dret per aplaudir aquest moment que ha continuat amb la intervenció de l’homenatjat.
En el seu discurs d’acceptació de la Medalla de la Ciutat, mossèn Salvador Batalla ha destacat que la Medalla és un reconeixement col·lectiu més que individual i ha recordat les diferents persones amb qui ha coincidit al llarg dels anys. “Val la pena olotins i persones que sou de fora, val la pena estimar a la nostra fe. Val la pena el nostre cristianisme” ha assegurat mossèn Batalla. I a continuació, ha afegit “em confesso un capellà amb missió sacerdotal i sentit d’Església. Però el que vull sempre és una Església no tradicional, sinó una Església reformada. L’esperit reformatori sempre ha d’estar present. La crítica és bona perquè si nosaltres anem continuant fent el treball d’evangelització sense cap correcció, no anirem avançant”.
L’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, ha subratllat “aquesta actitud de compromís i de transformació que va molt més enllà de buscar personalismes, a mi em remet a la virtut que més bé crec que defineix aquesta etapa de Salvador Batalla, Valentia. Valentia per voler canviar les coses. Valentia per no rendir-se tot i les amenaces i les oposicions. L’alcalde ha afegit “Mossèn Batalla, gràcies en nom de la ciutat. Guardi aquesta medalla com a recull de l’estima de totes les persones que avui l’acompanyen o que en algun moment l’han acompanyat, i també de l’estima anònima de tota una societat, que potser, sense saber-ho, van heretar una ciutat més oberta, tolerant i democràtica gràcies a l’aportació de molts, d’entre els quals hi ha la seva”.
La concessió de la Medalla de la Ciutat es va aprovar en el Ple de l’Ajuntament d’Olot del dijous 25 de setembre. A la sessió del passat 28 d’agost, ja es va convalidar el decret que obria el procés de concessió de la Medalla de la Ciutat i iniciava la campanya de suports. Prop d’un centenar de persones a títol individual i representants d’institucions i entitats han fet arribar a l’Ajuntament d’Olot la voluntat d’adherir-s’hi a la Medalla de la Ciutat a mossèn Batalla.
Mossèn Salvador Batalla i Gardella
Nascut a Camprodon l’any 1936, mossèn Salvador Batalla i Gardella va ser ordenat sacerdot l’any 1959, i va ser vicari, successivament, de les parròquies de Breda, Calella i Banyoles. L’any 1968, després d’haver estudiat Sociologia a la Universitat de Lilla (França) durant dos anys, va ser nomenat rector de la parròquia de Batet i de Sant Cristòfor Les Fonts.
En aquesta parròquia, Salvador Batalla va aplicar l’esperit renovador del Concili Vaticà II a l’església olotina davant del nacionalcatolicisme que encara imperava en el clergat local. Però, més enllà d’un servei pastoral obert i proper, la parròquia va exercir un paper polític inqüestionable en els últims del franquisme a la ciutat. Les seves dependències van acollir reunions de partits polítics, sindicats i associacions de veïns, aleshores clandestins o semiclandestins, i activitats culturals prohibides.
En aquest context de voluntat de presència en la vida ciutadana, l’any 1970 Salvador Batalla va ser elegit director d’Olot Misión, un setmanari vinculat a Acció Catòlica i que l’any anterior havia patit una greu crisi que va derivar en un canvi de redacció, ara formada per gent jove. Fins a la seva desaparició, l’any 1979, la revista va defensar les idees democràtiques i catalanistes, es va fer ressò de les reivindicacions populars i, en definitiva, va tenir un paper fonamental en la transició política a la ciutat.
Salvador Batalla va abandonar Olot l’any 1979. Va continuar la seva vida pastoral com a rector de les parròquies de Palamós, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Santa Susanna. La seva implicació social es va mantenir en les diverses responsabilitats diocesanes i extradiocesanes que va exercir en els camps del turisme, la immigració, el pelegrinatge i l’habitatge, algunes de les quals van ser reconegudes i premiades. Es va jubilar l’any 2014. Des de l’any 2022 resideix al Casal Marià d’Olot.
+ 48
