Aura

Aura és un cant contra les devastacions de la guerra i un homenatge a la natura com a espai d’imaginació, refugi i pensament

Aura es presenta com una evocació escènica de ressonàncies medievals amb un fort component panteista.

Situada al segle XIII, la protagonista d’Aura fuig d’un món devastat per les guerres de les croades del papa Innocenci III i es refugia en un bosc del Llenguadoc. Allà troba una font en què se li apareix l’Àngel de les Aigües, amb qui manté una conversa sobre la seva condició de refugiada. L’aigua, en les seves diverses manifestacions, se li revela com a “porta i mirall”, com a esperança i “gràcia del pensament”.

Aura és una invocació de cants melismàtics i ecos digitals, poblada d’éssers aquàtics i veus del més enllà. Personatges incorporis i plasmàtics, possibles criatures d’un futur interespècie.

En aquesta ocasió, l’obra es presenta en una nova adaptació escènica pensada especialment per al festival Magmàtica.

Una coproducció del Liceu, el MACBA i el CCCB.