Caminant per l’Empordà de Josep Pla

Tant Josep Vicenç Foix com Salvador Espriu coincidiren en que valia la pena destacar la poètica de la prosa de Pla. Tant és així que van organitzar unes jornades a Barcelona en què s’establiren diàlegs al voltant d’aquest tema. Charles Baudelaire somia en “el miracle d’una prosa poètica, musical, sense ritme i sense rima, prou flexible i prou esqueixada per a adaptar-se als moviments lírics de l’ànima, a les ondulacions del somieig, als sobresalts de la consciència”. Nosaltres hi estem d’acord i afegim a la seva escriptura, sensible, bella, precisa i, al mateix temps rotunda, la plasticitat de la pintura i la sublimació de la música de cambra, per a oferir-vos la visió del cronista de la Costa Brava i de la seva gent.

Rapsòdia Veus Literàries: recitació dels textos

Jordi Alemany: pintura

Camerata EMMO: música de cambra