Fàbrica de núvies

Una cadena de dones, un llegat imposat i una mirada valenta que destapa la hipocresia dels models familiars tradicionals

Una dona descobreix, durant l’última emprova del vestit de núvia, l’obsessió d’una besàvia per tal que les dones de la família quan es converteixin en núvies es casin i tinguin nenes i, així, puguin formar una cadena que es perpetuï. L’obra mostra tres dones d’una mateixa família que s’enfrontaran a una decisió que transformarà la seva vida. Una reflexió sobre el model social amb una societat centrada en models familiars “tradicionals” afavorits per “la hipocresia i la falsa moral”. A l’espectacle s’hi veuen la cara i la creu de la mateixa moneda com són l’amor i el desamor. Mentre que l’amor el representa el desig, el desamor simbolitza la renúncia i l’odi. Fàbrica de núvies aborda una problemàtica actual i molt vigent a partir d’una mirada crítica a la institució del matrimoni. Sense deixar de ser un text dramàtic, és un monòleg que conté altes dosis d’un subtil i especial sentit de l’humor.

Fàbrica de núvies planteja una reflexió sobre la societat com a generadora de models familiars tradicionals a través de la hipocresia i la falsa moral, i s’endinsa en les contradiccions entre les imposicions socials que han marcat el destí de les dones i els seus desigs i expectatives. Retrata un món transmès de mares a filles i fet a partir d’amor, desig, renúncies, rebel·lies i submissió, violència… i s’endinsa en el tema dels maltractaments a les dones. Tant els maltractaments psicològics com els físics formen part del món de les protagonistes, on l’home, només pel fet de ser home, se sent superior a la dona. Fàbrica de núvies també aborda el tema de la sida.

L’obra està dividia en tres parts. A la primera, l’acció se situa a l’època actual.
A la segona, i mitjançant un flashback, la núvia es converteix en la seva pròpia àvia, el mateix dia de l’emprova del vestit de núvia, però uns quaranta o cinquanta anys abans. A la tercera part, es retorna a l’actualitat i es reprèn la història de la primera núvia.

A banda de les dues núvies, hi ha quatre personatges femenins més que interpreta la mateixa actriu: la besàvia, la mare, la modista i l’amiga. 

Autora: Montserrat Mas | Direcció: Santi Jou | Núvia: Anna Soler | Escenografia: Toni Golet i Quim Vilalta | Il·luminació i so: Ferran Vallespir | Vestuari i attrezzo: Susanna Sala