Kike Bela I Lorena Ruiz

Una experiència sensorial que investiga la resiliència i l’esperança, tot traçant un diàleg íntim entre cos, so i espai

Narració experimental construïda a través de paisatges sonors i visuals poètics, música i imatges de la quotidianitat expandida que exploren els sentiments d’una persona emmirallada en el paisatge urbà. Tant les imatges com l’art sonor parteixen d’un concepte creatiu arrelat en l’arquitectura i l’espai físic, entenent-los com a estructures vives que modelen la percepció, la memòria i l’emoció.

Una recerca d’un jardí exuberant secret i, alhora, d’altres espais en els quals trobar consol mitjançant una narració visual i musical inusual. Es pot localitzar un camí que reformuli l’esgotament i la pròpia memòria perquè el cor es torni a omplir de vida i desig?

Música: Kike Bela
Visuals: Lorena Ruiz Pellicer