Història
115 ANYS D'HISTÒRIA
 SEGLE XVIII


Durant el segle XVIII, Olot continuava depenent a la vegada del rei i de l'abat de Ripoll.

 

El rei hi exercia els seus drets a través del batlle reial, l'antic lloc tinent d'abans del Decret de Nova Planta, que s'encarregava de l'administració de la justícia de caire criminal, tant pel que fa a la persecució dels delictes dins d'aquest seu àmbit de competència, com a la introducció de les causes competents .

 

Per a la seva banda l'abat de Ripoll també tenia a la vila un procurador general, que a partir de la nova planta es denominà batlle civil, a qui pertocava l'administració de la justícia per a les coses del civil.

 

Per a l'execució de la justícia les batllies comptaven amb dues presons, l'una en un edifici pertanyent a l'Ajuntament que era al carrer anomenat precisament de la Presó, i una altre pròpia del batlle reial, situada sobre la sala de l'Ajuntament.

 

En els anys posteriors a la Nova Planta els dos batlles d'Olot, el reial i el civil, varen veure's implicats sovint en picabaralles sobre jurisdiccions, sobre si la detenció d'algú era cosa d'un o de l'altre.

 

Al marge del comerç fet legalment, la proximitat amb França especialment a través de Tortellà, afavoria el contraban, tant de matèries primeres com de productes manufacturats, que durant la nit eren introduïts a la vila a través d'alguns passos des del riu i pels horts.

Per un major control d'aquestes activitats, i per a mantenir a ratlla els homes desvagats que rondaven pels camins i que posaven en perills béns i persones, el 1777 es creà a Olot, atenent una petició feta per l'Ajuntament l'any anterior, una esquadra de Mossos de Valls, els mossos d'esquadra, encomanada a Joan Corominola, pagès de Begudà. Independentment d'això, el 1779 l'Ajuntament d'Olot,  féu posar a punt trenta armes de foc, també amb l'objectiu de combatre malfactors i contrabandistes. 

 

Al 1793 es constituïren a Olot els sometents armats sota la direcció de gent de la mateixa vila  degut al perill d'irrupció de les tropes franceses que ja a l'inici del mes d'octubre havien entrat a Camprodon.

 

L'evolució dels esdeveniments, unida al descontentament sobre l'actuació de l'exercit reial, originà la momentània recuperació d'un cert autogovern català amb l'assemblea de diputats dels corregiments catalans  entre les acaballes del 1794 i el gener de 1795. Aquesta junta organitzà una milícia pròpia , els miquelets, mantinguts a través d'una contribució especial. El terç Olot - Camprodon l'integraven onze companyies. Cinc dels capitans d'aquestes companyies eren d'Olot.



SEGLE XIX

 


 En sessió plenària de data 27 de març de 1890, sota la presidència del Sr. Alcalde Mariano Bassols, es va aprovar la creació del cos de la GUÀRDIA MUNICIPAL que de moment estaria formada per quatre persones, encarregats de la policia urbana i de la defensa de bens i persones del terme municipal. Dos d'ells ho farien en torn de dia i els altres dos durant el torn de nit.

Durant el Ple Municipal de data 23 d'abril de 1890 es va acordar que el cos de
la Guàrdia Municipal d'Olot el formessin el Sr. Salvador Salichs, el Sr. Miquel Alsina, el Sr. Pedro Puig i el Sr. Josep Llorca.

 

Ja a les acaballes de segle i en temps de l'alcaldia del senyor Nonet Escubós 1891-1893, tenim  dos bàndols , tos dos sense data, l'un contra el joc, contra la blasfèmia, els cants nocturn pels carrers molestant els veïns, els focs artificials i altres ordenances i mides de policia urbana. L'altre afecta qüestions de sanitat local, circulació de gossos, certes prohibicions als nedadors que van al riu o la riera, i reproduint bona part de les disposicions d'higiene i sanitat ja donades en el bàndol del 1884 del senyor Basil. 

 

L'any 1894 fou de forta repressió contra els robatoris. Els lladres quedaren tant escarmentats que passà molt de temps que a Olot no hi gosaven fer ni vores. Els senyors Escubós, Soler i altres de l'Ajuntament, eren gent entusiasta del cos de Sometents, a tot arreu de Catalunya aleshores dedicat principalment a la persecució dels delictes contra la propietat aliena. El municipi comptava, a més, amb el funcionari Anton Casas i Codony, conegut pel nom de "El cabrer" , i l'altre  funcionari de nom Josep Companys i Arrufat, que eren gent d'empenta i pit i que no quedaven pas de plantar cara als lladres.

 

El 7 de setembre de 1894 els sometents i funcionaris municipals degueren tenir alguna confidència d'un robatori que es preparava i pogueren esperar oportunament a lloc els lladres, que eren tres i penetraren a quarts de nou del vespre a casa del senyor Anton Masmitjà del Firal, a l'hora  precisament en què amb motiu d'ésser vetlla de la festa major de la vila tothom era al carrer. Dintre el pis esperaven als lladres els funcionaris senyor Cases "El Cabrer" i senyor Company, els del cos de sometent senyors Ramon Quintana i Ramon Soler, i a fora se n'hi apostaren dos altres. A l'hora dita entraren els lladres, que de  moment s'alarmaren una mica amb el soroll dels petard i focs artificials que a la Pl. Major engegaven; però asserenats en breu, tornaren a pujar l'escala, forçant la porta i entrant al pis: els de dintre els cridaren l'alto, al qual ells respongueren disparant; s'establí la batalla; un dels laldres quedà mort, i els altres dos fuguiren, topant amb els que esperaven a fora, que en mataren un, aconseguint escapar-se el tercer. 

 

Any 1920: Oposicions a Sub-Jefe del Cos de Vigilància Municipal

L'any 1920, després de la convocatòria prèvia per cobrir la plaça de Sub-Jefe del cos de vigilància municipal, la Comissió de Govern de l'Ajuntament d'Olot, formada per l'Alcalde Sr. Joan Roura i els vocals Srs. Antoni Sacrest, Eduard Bassols, Antoni Bolòs i Josep Conill, van examinar els expedients dels tres candidats que fins aleshores havien presentat els seus currículums, el Sr. Francesc Mut i Mut, el Sr. Emili Bansells i el Sr. Francesc Llongarriu.

Després de la renúncia del Sr. Francesc Llongarriu, van passar els dos primers i finalment va ser el Sr. Francesc Mut i Mut qui va accedir a la plaça de Sub-Jefe del cos de vigilància municipal.


 

1920: Reglament del Cos de la Policia Municipal.

El dia 8 d'octubre de 1920, la Comissió de Govern de l'Ajuntament d'Olot crea un reglament pel Cos de la Policia Municipal que caldrà desenvolupar posteriorment mitjançant un altre reglament especial que detallarà, textualment, les possibles obligacions, l'organització del servei, la forma, l'hora i altres particulars referents a la prestació del servei.

Aquest primer reglament, estableix en el seu article 1r. que es crea un cos de policia urbana i rural (citació textual), composta de un Cap, un segon, i deu individus, distribuïts de la següent manera: quatre urbans, quatre guardes nocturns i dos guardes rurals.



El dia 10 d'abril de l'any 1924, el Govern del General Primo de Rivera, estableix la circulació de carruatges pel costat dret de la calçada.

 

El dia 16 de juny de 1926 es va aprovar el Reglament de Circulació de vehicles a Motor Mecànic.

   

28/11/1933, aprovada la jornada de 8h.

L'Ajuntament d'Olot, en sessió del dia 23 de novembre de 1933, acorda aprovar una proposició de la Comissió de Governació perquè, en compliment de l'ordre del Ministeri de Treball del Govern de la República del 30 de juny, es concedeixi al personal de la Guàrdia Urbana la jornada de 8h. i que el Cap de la mateixa, d'acord amb la Comissió, organitzi la manera de prestar el servei.

 

Al 1946 s'adquirí a Olot, els dos primers  locomòbils  que portaven la marca "J. Forrben" anglesa i que s'inscriviren al registre provincial de vehicles mecànics amb els números GE-18 i GE-40.

 



Bibliografia:

 

Història d'Olot de Joaquim Danés i Torras

Fons documental de l'arxiu municipal



 

  
imprimir
© Ajuntament d'Olot - Passeig Ramon Guillamet, 10 - Tel. 972 27 91 01 Fax 972 27 91 08 - 17800 OLOT - a/e: atencioalciutada@olot.cat