Durant el segle XVIII, Olot continuava depenent a la vegada del rei i de l'abat de Ripoll.

El rei hi exercia els seus drets a través del batlle reial, l'antic lloc tinent d'abans del Decret de Nova Planta, que s'encarregava de l'administració de la justícia de caire criminal, tant pel que fa a la persecució dels delictes dins d'aquest seu àmbit de competència, com a la introducció de les causes competents .

Per a la seva banda l'abat de Ripoll també tenia a la vila un procurador general, que a partir de la nova planta es denominà batlle civil, a qui pertocava l'administració de la justícia per a les coses del civil.

Per a l'execució de la justícia les batllies comptaven amb dues presons, l'una en un edifici pertanyent a l'Ajuntament que era al carrer anomenat precisament de la Presó, i una altre pròpia del batlle reial, situada sobre la sala de l'Ajuntament.

En els anys posteriors a la Nova Planta els dos batlles d'Olot, el reial i el civil, varen veure's implicats sovint en picabaralles sobre jurisdiccions, sobre si la detenció d'algú era cosa d'un o de l'altre.

Al marge del comerç fet legalment, la proximitat amb França especialment a través de Tortellà, afavoria el contraban, tant de matèries primeres com de productes manufacturats, que durant la nit eren introduïts a la vila a través d'alguns passos des del riu i pels horts.

Per un major control d'aquestes activitats, i per a mantenir a ratlla els homes desvagats que rondaven pels camins i que posaven en perills béns i persones, el 1777 es creà a Olot, atenent una petició feta per l'Ajuntament l'any anterior, una esquadra de Mossos de Valls, els mossos d'esquadra, encomanada a Joan Corominola, pagès de Begudà. Independentment d'això, el 1779 l'Ajuntament d'Olot,  féu posar a punt trenta armes de foc, també amb l'objectiu de combatre malfactors i contrabandistes. 

Al 1793 es constituïren a Olot els sometents armats sota la direcció de gent de la mateixa vila  degut al perill d'irrupció de les tropes franceses que ja a l'inici del mes d'octubre havien entrat a Camprodon.

L'evolució dels esdeveniments, unida al descontentament sobre l'actuació de l'exercit reial, originà la momentània recuperació d'un cert autogovern català amb l'assemblea de diputats dels corregiments catalans  entre les acaballes del 1794 i el gener de 1795. Aquesta junta organitzà una milícia pròpia , els miquelets, mantinguts a través d'una contribució especial. El terç Olot - Camprodon l'integraven onze companyies. Cinc dels capitans d'aquestes companyies eren d'Olot.

L'any 1894 fou de forta repressió contra els robatoris. Els lladres quedaren tant escarmentats que passà molt de temps que a Olot no hi gosaven fer ni vores. Els senyors Escubós, Soler i altres de l'Ajuntament, eren gent entusiasta del cos de Sometents, a tot arreu de Catalunya aleshores dedicat principalment a la persecució dels delictes contra la propietat aliena. El municipi comptava, a més, amb el funcionari Anton Casas i Codony, conegut pel nom de "El cabrer" , i l'altre  funcionari de nom Josep Companys i Arrufat, que eren gent d'empenta i pit i que no quedaven pas de plantar cara als lladres.

El 7 de setembre de 1894 els sometents i funcionaris municipals degueren tenir alguna confidència d'un robatori que es preparava i pogueren esperar oportunament a lloc els lladres, que eren tres i penetraren a quarts de nou del vespre a casa del senyor Anton Masmitjà del Firal, a l'hora  precisament en què amb motiu d'ésser vetlla de la festa major de la vila tothom era al carrer. Dintre el pis esperaven als lladres els funcionaris senyor Cases "El Cabrer" i senyor Company, els del cos de sometent senyors Ramon Quintana i Ramon Soler, i a fora se n'hi apostaren dos altres. A l'hora dita entraren els lladres, que de  moment s'alarmaren una mica amb el soroll dels petard i focs artificials que a la Pl. Major engegaven; però asserenats en breu, tornaren a pujar l'escala, forçant la porta i entrant al pis: els de dintre els cridaren l'alto, al qual ells respongueren disparant; s'establí la batalla; un dels laldres quedà mort, i els altres dos fuguiren, topant amb els que esperaven a fora, que en mataren un, aconseguint escapar-se el tercer. 

Any 1920: Oposicions a Sub-Jefe del Cos de Vigilància Municipal

L'any 1920, després de la convocatòria prèvia per cobrir la plaça de Sub-Jefe del cos de vigilància municipal, la Comissió de Govern de l'Ajuntament d'Olot, formada per l'Alcalde Sr. Joan Roura i els vocals Srs. Antoni Sacrest, Eduard Bassols, Antoni Bolòs i Josep Conill, van examinar els expedients dels tres candidats que fins aleshores havien presentat els seus currículums, el Sr. Francesc Mut i Mut, el Sr. Emili Bansells i el Sr. Francesc Llongarriu.

El dia 16 de juny de 1926 es va aprovar el Reglament de Circulació de vehicles a Motor Mecànic.

28/11/1933, aprovada la jornada de 8h.

L'Ajuntament d'Olot, en sessió del dia 23 de novembre de 1933, acorda aprovar una proposició de la Comissió de Governació perquè, en compliment de l'ordre del Ministeri de Treball del Govern de la República del 30 de juny, es concedeixi al personal de la Guàrdia Urbana la jornada de 8h. i que el Cap de la mateixa, d'acord amb la Comissió, organitzi la manera de prestar el servei.

Al 1946 s'adquirí a Olot, els dos primers  locomòbils  que portaven la marca "J. Forrben" anglesa i que s'inscriviren al registre provincial de vehicles mecànics amb els números GE-18 i GE-40.

Bibliografia:

Història d'Olot de Joaquim Danés i Torras

Fons documental de l'arxiu municipal