S’han ubicat davant l’Ajuntament d’Olot en un acte que aquest dissabte al vespre ha comptat amb l’assistència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler. Es tracta de les primeres llambordes que s’instal·len a la Garrotxa en una iniciativa del PEHOC, l’equip de recerca ‘Els garrotxins als camps nazis’, Memorial Democràtic i els Ajuntaments, que aquesta tarda també ha permès col·locar tres llambordes Stolpersteine més a Santa Pau.
10 de maig de 2025
El parlament del regidor de Cultura i Educació d’Olot, Josep Quintana, ha estat l’encarregat d’iniciar l’acte de col·locació de les llambordes Stolpersteine a Olot. Junt amb el responsable del PEHOC i membre del grup de recerca del projecte "Els garrotxins als camps nazis", Albert Planas, han destacat la importància d’aquest record permanent a les víctimes de la deportació nazi, abans de la intervenció d’Estel Estartús, familiar del deportat Lluís Soy.
La lectura de fragments de textos a càrrec de les alumnes de l’INS Montsacopa d’Olot, Clàudia Rossell i Júlia Sánchez Castro han precedit les intervencions del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, i de l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós.
“Actes com els d’avui tenen molta importància i rellevància perquè miren enrere, perquè no podem ni volem, de cap manera, oblidar; però també són actes que miren endavant”, ha destacat Espadaler. El conseller ha remarcat que “dignificar les víctimes posant el seu nom en l’espai públic és una manera de restituir la identitat que els hi va ser arrabassada de manera ignominiosa”, tot ressaltant que la “memòria democràtica té el rigor de la memòria històrica, però a més, té un sentit i un valor afegit que és el de llegar a les generacions futures la importància de no perdre aquesta memòria per no repetir els errors”.
Per la seva banda, l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, ha posat en relleu que la instal·lació de les llambordes, les primeres a la ciutat, és un “acte de coneixement i de reconeixement”, ha assegurat. “Uns fets històrics que continuen tocant-nos de molt a prop i per prendre consciència del que van significar. És un reconeixement amb noms i cognoms d’històries personals”, ha reblat Arbós.
La interpretació musical a càrrec de Laura Plasencia amb la peça Bella ciao ha clausurat l’acte de col·locació a Olot de 6 llambordes Stolpersteine en commemoració als garrotxins deportats als camps de concentració nazi.
S’han col.locat davant l’Ajuntament d’Olot en record als olotins Àngel Artola Casals, Joaquim Jutglar Frigola, Josep Picola Busquets, Lluís Ribas Bagué, Albert Sala Cros i Lluís Soy Vilanova. A Santa Pau. A Santa Pau, s’ha tingut un record per Lluís Masó Subirats, Miquel Clavaguera Serra i Jaume Pujolàs Colobrans al Mirador Lluís Masó que porta el nom del santapauenc mort al camp de Mauthausen del desembre de 1941.
Les 9 llambordes Stolpersteine que s’han ubicat a Olot i Sant Pau són les primeres que es col·loquen a la Garrotxa. La iniciativa és una realitat a partir del treball fet per l’equip de recerca ‘Els garrotxins als camps nazis’ encapçalat per Albert Planas, Cris Capó i Mercè Casademont. L’any 2020 van començar a investigar els casos de deportats garrotxins als camps nazis que, a l’any 2023, també es va convertir en un documental.
Les llambordes Stolpersteine, un record a les víctimes de la deportació nazi
Les 9 llambordes que aquest dissabte s’han instal·lat a Olot i Santa Pau formen part del projecte que impulsa el Memorial Democràtic. Actualment se n’han instal·lat més de mig miler en diferents municipis catalans. Amb les llambordes col·locades avui, Catalunya suma un total de 619, consolidant-se com un dels territoris de l’Estat amb més presència d’aquestes pedres de memòria. A final d’any, quan s’hagin instal·lat totes, a Catalunya hi haurà gairebé 700 llambordes distribuïdes en més d’un centenar de poblacions catalanes. Arreu del món es calculen més de 110.000.
Cada una d’elles és única i es fabrica artesanalment, a mà, simbolitzant un gest de respecte i humanitat que contrasta amb l’extermini sistèmic, despersonalitzat i industrialitzat del nazisme. A cada llamborda hi consta el nom de la persona, la data de naixement i de mort, el camp on va ser deportada i si la persona va ser alliberada o executada. A continuació es detalla una breu biografia de la trajectòria de les persones que, des d’aquest cap de setmana, compten amb una llamborda Stolpersteine a la Garrotxa:
OLOT
Àngel Artola Casals (Sant Hilari Sacalm, 1903) | Entra a França per Portbou amb l’exèrcit de la República el febrer de 1939 i és internat al camp de concentració d’Argelers. Capturat per la Wehrmacht i deportat a Mauthausen amb el comboi conegut com el dels 927, entrant a Mauthausen el 24/08/1940. Traslladat a Gusen el 17/02/1941 i mort el 12/08/41.
Joaquim Jutglar Frigola (Olot, 14 de desembre de 1903) | L’any 1915 fou distingit per la seva aplicació a l’Escola Municipal de Belles Arts. Membre del PSUC, arribà a ser el màxim dirigent del partit a Olot durant la Guerra Civil. Capturat pels alemanys el 1940, entra a Mauthausen el 03/04/1941. Alliberat el 05/05/1945.
Josep Picola Busquets (Olot, 1 de maig de 1912 al Mas Peroler) | Membre primer del BOC i després del POUM, fou un destacat dirigent del Sindicat Agrícola local. Exiliat el 1939, entrà a formar part, com a agent d’enllaç, de la xarxa d’evasió britànica d’aviadors aliats i altres personalitats amb el nom fals de Ramon Guasch Planellas. Detingut per la Gestapo el 1943 va morir al camp de Johangeorgenstadt el 25/04/45.
Lluís Ribas Bagué (Navata, 23 de setembre de 1898) | Membre de la CNT, ocupà també l’alcaldia d’Olot en representació del sindicat anarquista. Des del 1939 a l’exili va ser detingut per la policia francesa el 1943 a Bordeus. Entra a Buchenwald el 19/01/1944. Alliberat en aquest darrer camp en data indeterminada i repatriat el 24/05/1945. Va tornar a Espanya residint a l’Escala on va morir l’any 1989.
Albert Sala Cros (Olot, 29 de gener 1909) | Afiliat primer a ERC i després al PSUC. El desembre de 1936 ingressava a l’Instituto de Carabineros, amb destinació als batallons de carrabiners de les Brigades Mixtes. Capturat per la Wermacht el 1940 va ser presoner de guerra i entrà a Mauthausen el 19/12/1941. Alliberat el 30/04/1945.
Lluís Soy Vilanova (Olot, 4 de juny de 1908) | Membre del BOC i del POUM. Des dels camps de concentració francesos passà a treballar a Angoulême, on fou capturat pels alemanys. Entra a Mauthausen el 24/08/1940. Traslladat a Güsen el 24/01/1941. Mort al castell de Hartheim gasejat en el trajecte, el 27/09/1941.
SANTA PAU
Lluís Masó Subirats (Santa Pau, 18 de juny de 1905) | Deportat a Mauthausen el 06/08/1940, en el primer transport de presoners espanyols que anaren a aquest camp. Traslladat a Güsen el 20/10/1941. Mort el 06/12/1941.
Miquel Clavaguera Serra (Santa Pau, 12 de setembre de 1912) | Deportat a Compiègne el 18/06/1944. Traslladat a Dachau el 20/06/1944. Alliberat el 29/04/1945.
Jaume Pujolàs Colobrans (Santa Pau, 13 de novembre de 1900) | Regidor de la CNT a Sant Celoni. Deportat a Mauthausen el 27/01/1941. Alliberat el 05/05/1945 a Gusen.
+ 14
