Es tracta de les primeres llambordes que s’instal·len arreu de la Garrotxa amb la voluntat de posar en relleu i homenatjar la trajectòria i vida de garrotxins que van lluitar per la llibertat i la justícia. S’instal·laran el 10 de maig en record de la trajectòria vital de nou garrotxins.
10 d'abril de 2025
El 10 de maig es portarà a terme la jornada de memòria històrica en commemoració als garrotxins deportats als camps de concentració nazi on es col·locaran 9 llambordes Stolpersteine a Olot i Sant Pau, les primeres que s’instal·len arreu de la Garrotxa.
Aquesta iniciativa ha sorgit des de l’equip de recerca ‘Els garrotxins als camps nazis’ encapçalat per Albert Planas, Cris Capó i Mercè Casademont, els quals l’any 2020 van començar a investigar els casos de deportats garrotxins als camps nazis. Arran d’aquest treball i investigació, l’any 2023 es va estrenar el documental que porta el mateix nom i, ara, es fa un pas més per reparar la memòria històrica del territori. Un nou episodi que és fruit del treball iniciat fa anys quan el mateix equip va sol·licitar al Memorial Democràtic la possibilitat de posar en relleu la història d’olotins i garrotxins oprimits.
“Amb aquesta acció volem impulsar la memòria democràtica i la reparació històrica dels deportats i les seves famílies; a la Garrotxa fins fa poc es desconeixien les trajectòries vitals de les 31 persones que van ser deportades a camps nazis”, assenyala Albert Planas qui avança que la intenció és continuar instal·lant les llambordes a la resta de municipis de la comarca d’on eren originaris els deportats.
D’aquesta manera, es vol cobrir un buit històric i, alhora, avançar cap a la construcció d’una memòria històrica i cultura democràtica més sòlida. “És un deure de les institucions públiques recordar i honrar a totes les persones que han impulsat els valors de la igualtat, la lliberta i la justícia i – com en aquest cas – van perdre la vida lluitant contra el nazisme i el feixisme”, assegura el regidor de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot, Josep Quintana.
Per recordar aquest episodi funest de la història, el proper 10 de maig s’han previst dos actes on es col·locaran les llambordes Stolpersteine; tres a Santa Pau i sis a Olot. En el cas de Santa Pau es portarà a terme a les 17 h al Mirador Lluís Masó de la vila vella i, a Olot, a les 19 h al C. Ramon Guillamet, 1. En el conjunt d’aquestes accions l’1 de maig de 2025 al vespre s’estrenarà el documental ‘Els Garrotxins als camps nazis’ pel canal 33 i el 3CAT i, la setmana abans, també s’emetrà el documental per Olot TV coincidint amb el 80è aniversari dels camps i la fi de la II Guerra Mundial.
A continuació es detalla una breu biografia de les nou llambordes que s’instal·laran als dos municipis:
OLOT
Àngel Artola Casals (Sant Hilari Sacalm, 1903) | Entra a França per Portbou amb l’exèrcit de la República el febrer de 1939 i és internat al camp de concentració d’Argelers. Capturat per la Wehrmacht i deportat a Mauthausen amb el comboi conegut com el dels 927, entrant a Mauthausen el 24/08/1940. Traslladat a Gusen el 17/02/1941 i mort el 12/08/41.
Joaquim Jutglar Frigola (Olot, 14 de desembre de 1903) | L’any 1915 fou distingit per la seva aplicació a l’Escola Municipal de Belles Arts. Membre del PSUC, arribà a ser el màxim dirigent del partit a Olot durant la Guerra Civil. Capturat pels alemanys el 1940, entra a Mauthausen el 03/04/1941. Alliberat el 05/05/1945.
Josep Picola Busquets (Olot, 1 de maig de 1912 al Mas Peroler) | Membre primer del BOC i després del POUM, fou un destacat dirigent del Sindicat Agrícola local. Exiliat el 1939, entrà a formar part, com a agent d’enllaç, de la xarxa d’evasió britànica d’aviadors aliats i altres personalitats amb el nom fals de Ramon Guasch Planellas. Detingut per la Gestapo el 1943 va morir al camp de Johangeorgenstadt el 25/04/45.
Lluís Ribas Bagué (Navata, 23 de setembre de 1898) | Membre de la CNT, ocupà també l’alcaldia d’Olot en representació del sindicat anarquista. Des del 1939 a l’exili va ser detingut per la policia francesa el 1943 a Bordeus. Entra a Buchenwald el 19/01/1944. Alliberat en aquest darrer camp en data indeterminada i repatriat el 24/05/1945. Va tornar a Espanya residint a l’Escala on va morir l’any 1989.
Albert Sala Cros (Olot, 29 de gener 1909) | Afiliat primer a ERC i després al PSUC. El desembre de 1936 ingressava a l’Instituto de Carabineros, amb destinació als batallons de carrabiners de les Brigades Mixtes. Capturat per la Wermacht el 1940 va ser presoner de guerra i entrà a Mauthausen el 19/12/1941. Alliberat el 30/04/1945.
Lluís Soy Vilanova (Olot, 4 de juny de 1908) | Membre del BOC i del POUM. Des dels camps de concentració francesos passà a treballar a Angoulême, on fou capturat pels alemanys. Entra a Mauthausen el 24/08/1940. Traslladat a Güsen el 24/01/1941. Mort al castell de Hartheim gasejat en el trajecte, el 27/09/1941.
SANTA PAU
Lluís Masó Subirats (Santa Pau, 18 de juny de 1905) | Deportat a Mauthausen el 06/08/1940, en el primer transport de presoners espanyols que anaren a aquest camp. Traslladat a Güsen el 20/10/1941. Mort el 06/12/1941.
Miquel Clavaguera Serra (Santa Pau, 12 de setembre de 1912) | Deportat a Compiègne el 18/06/1944. Traslladat a Dachau el 20/06/1944. Alliberat el 29/04/1945.
Jaume Pujolàs Colobrans (Santa Pau, 13 de novembre de 1900) | Regidor de la CNT a Sant Celoni. Deportat a Mauthausen el 27/01/1941. Alliberat el 05/05/1945 a Gusen.
Les llambordes Stolpersteine, que signifiquen literalment “pedra que fa ensopegar” són un projecte originat per l’artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947) que es va iniciar a Berlín l’any 1996 i que promou l’homenatge a les víctimes de la discriminació i l’odi estès per Europa entre els anys 1939 i 1945. A cada llamborda hi consta el nom de la persona, la data de naixement i de mort, el camp on va ser deportada i si la persona va ser alliberada o executada.
Es col·loquen a l’espai públic i estan concebudes com a resposta memorial cívica en record de totes les persones deportades als diversos camps d’extermini. La premissa essencial és ‘Un nom, una pedra’; de manera que a través dels noms es pot retre homenatge a tots els deportats i deportades. En l’actualitat, hi ha més de 70.000 Stolpersteine a una vintena de països.
“És una manera de mantenir viva la flama, de poder dir que aquí va viure una persona que va lluitar per una societat més justa i més pròspera”, detalla l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós. Els actes s’organitzen conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Pau; el Memorial Democràtic, el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC), INS Montsacopa i l’Escola Joan Maragall. En els darrers anys a la Garrotxa s'han celebrat diferents actes de memòria democràtica, en gran part organitzats pel PEHOC o bé el mateix Ajuntament de Santa Pau.
+ 1
