Avui, amb l’aprovació i signatura del contracte de donació, es tanca el procés d’ingrés a l’Arxiu Comarcal del Fons Família Sacrest Danés. Comprèn documentació textual i en imatge de tots els membres de la família, des de la segona meitat del segle XIX fins a l’any 2000.
9 d'abril de 2026
El mes de maig de 2024, Xavier Moliner, professor de l’Escola d’Art d’Olot i amic de la família Sacrest Bagó, va portar a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX) una mostra de la documentació que havia recollit a la casa Sacrest, al número 1 de la ronda de Sant Bernat, a Olot. Hi havia fotografies, dibuixos, efímers, documentació familiar i d’entitats, i una extensa mostra de tipologies diverses de publicitat molt atractiva, que ell havia recuperat, endreçat i estudiat. Va entendre que era un fons documental que deixava un testimoni d’interès per a la ciutadania i per això va proposar a Albert i M. Antònia Sacrest que deixessin el seu fons a la ciutat d’Olot. Avui, amb la documentació a l’Arxiu i amb la signatura del contracte de donació aprovat a la Junta de Govern Local de 9 d’abril de 2026, es tanca el procés d’ingrés del fons.
La família Sacrest Danés és una de les branques descendents de Lluís Sacrest, que a finals del segle XVII va instal·lar uns quants telers per fer roba per a llençols, camises i tovalloles a Sant Esteve d’en Bas. Més endavant, es van establir a Olot i van fundar diverses societats fins a la definitiva Hijos de Sacrest.
L’any 1900, Joan Sacrest Güytó, net i fill dels primers fundadors de la societat, es va casar amb Antònia Danés i Torras, membre d’una nissaga de reconeguts professionals liberals. D’aquesta unió van néixer Albert (1902), Mercè (1904), Concepció (1907), Enric (1909), Antoni (1914) i Maria (1916) Sacrest Danés. La família es va establir a la casa que havia construït l’avi Antoni Sacrest Escubós l’any 1884, al carrer d’Antoni Soler cantonada amb la ronda de Sant Bernat, adossada a la fàbrica Sacrest, que confeccionava boines i gèneres de punt, i ja no la van deixar, literalment, fins al final de les seves vides. Dels germans, l’últim a traspassar va ser Enric Sacrest Danés, l’any 2000. Enric s’havia traslladat amb la seva família al primer pis de la casa l’any 1951 i, amb la seva esposa Esperança Bagó Fornaguera, hi van educar els dos fills, M. Antònia i Albert. Amb la mort de tots els seus germans, Enric va passar a ser l’hereu de la finca i de totes les seves pertinences.
La particularitat del testament de Joan Sacrest Güytó (la casa no es podria vendre fins al cap de tres generacions) ha facilitat que no hagi patit cap modificació ni reforma important des de la seva construcció. El fet, a més, que la planta baixa de la casa quedés tancada l’any 1987 i la planta primera l’any 2000, ha permès que tota la documentació generada des de finals del segle XIX hi hagi quedat preservada fins al moment actual.
El Fons Família Sacrest Danés està composat per la documentació textual i en imatge de cadascun dels membres de la família, des de la segona meitat del segle XIX fins a l’any 2000. De tipus personal (partides de naixement i defunció, dietaris, correspondència, dibuixos, etc.); documents relacionats amb el passat industrial tèxtil de les societats vinculades a la fàbrica Sacrest, a les empreses El Crit i Stop i a la botiga de gèneres de punt Joan Sacrest; documentació derivada de la seva activitat social en entitats diverses i a la seva vinculació amb el barri del Carme.
+ 13
