Les estratègies i accions comercials impulsades per l’Ajuntament d’Olot s’han exposat aquest dimarts en una jornada a Brussel·les on hi ha assistit la regidora de Comerç, Gemma Canalias.
22 de setembre de 2026
El model comercial d’Olot s’ha exposat aquest dimarts 22 de setembre a Europa. Les estratègies i polítiques impulsades per l’Ajuntament els últims anys han estat seleccionades per l’Associació Catalana de Municipis per ser explicades com a pauta de bones pràctiques en una jornada que ha tingut lloc a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant Europa situada a Brussel·les. L’acte, organitzat per l’ACM amb col·laboració de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, tenia l’objectiu de donar a conèixer les polítiques de suport al comerç local davant les institucions europees.
Sota el nom ‘El model català de proximitat’, la jornada s’ha celebrat durant el matí i ha comptat amb quatre taules rodones. Una d’elles s’ha centrat en les experiències municipals, entre les quals Olot. La regidora de Comerç de la ciutat, Gemma Canalias, ha explicat als assistents les estratègies i accions que l’Ajuntament ha desenvolupat conjuntament amb el sector privat per impulsar i millorar el comerç local. Canalias ha explicat que el model olotí s’ha centrat els últims anys en quatre aspectes clau: la creació de “locomotores comercials”, és a dir, la ubicació d’equipaments de ciutat com la Plaça Mercat, l’Espai Cràter, la FES o el coworking Ca-nyera a la zona centre; la inversió d’1,5 milions d’euros per millorar l’espai públic de l’eix comercial; el treball en les plantes baixes buides a través dels projectes Taller dels Sastres i Espais Actius; i l’aposta per una governança conjunta i transversal amb l’Associació de Comerciants d’Olot, Turisme Garrotxa, els placers de la Plaça Mercat i l’Associació d’Hostalatge, qui conjuntament han creat l’aplicació Garrotxa Aprop.
“Hem de fer pedagogia. Calen consumidors activistes. Hem d’apel·lar a la responsabilitat que tenim cada un de nosaltres de saber on comprem avui. Això té molt d’impacte als nostres entorns”, ha assegurat Canalias durant la conferència que també ha comptat amb els casos de la ciutat de Lleida i Amposta. Les experiències municipals han permès mostrar la diversitat de fórmules que s’estan desenvolupant arreu de Catalunya per mantenir viu el comerç local, des de la dinamització dels centres urbans i els mercats fins a la digitalització, la promoció econòmica, la col·laboració amb les associacions comercials o les noves formes de col·laboració publicoprivada.
Durant la jornada a Brussel·les, la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha destacat que “el comerç de proximitat és una política de país que es construeix des dels municipis” i ha remarcat que el comerç va molt més enllà de la seva dimensió econòmica. “El comerç és economia, però també és cohesió, identitat, seguretat, ocupació i vida comunitària”, ha afirmat. Budó ha posat especialment l’accent en la realitat diversa dels 947 municipis catalans i en la necessitat d’adaptar les polítiques comercials a les característiques de cada territori. En aquest sentit, ha assenyalat que “no podem aplicar la mateixa recepta comercial a tot arreu” i ha defensat el comerç de proximitat com una peça especialment important per mantenir la vida quotidiana i l’atractiu residencial dels municipis petits.
