650 persones han passat per l’Espai Cooperatiu del Nucli Antic i 450 més han participat de les activitats organitzades aquests últims mesos. El Ple de l’Ajuntament d’Olot ha aprovat aquest dijous la memòria participativa del Procés de Regeneració del Nucli Antic que es presentarà a la convocatòria de la Llei de Barris. El Ple ha aprovat l’inici del procés per a la concessió de la Medalla de la Ciutat a mossèn Salvador Batalla i Gardella i s’ha posicionat a favor del projecte de la variant d’Olot, rebutjant la moció presentada per Salvem Les Valls.
28 d'agost de 2025
En el Ple d’aquest dijous, l’Ajuntament d’Olot ha aprovat per unanimitat la memòria participativa del procés participatiu i de coproducció de propostes que s’ha dut a terme per a elaborar el programa d’intervenció integral del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029.
El Programa de Memòria d'intervenció integral (PMII) parteix de l’experiència del PIAM del Nucli Antic i recull el procés de participació ciutadana del Projecte de Regeneració realitzat des de l’Espai Cooperatiu, que es va posar en marxa el 18 de juliol de 2024 amb la signatura del conveni de cessió d’espai amb la Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. L’objectiu era obrir un espai en el que poder realitzar totes les interlocucions amb els veïnes i veïns del barri, així com la resta de persones i agents econòmics, socials i culturals presents al Nucli Antic o que interactuaven amb ell. El seu emplaçament al Nucli Antic i la visibilitat que ofereix des de l’Avinguda Onze de Setembre, l’ha convertit en un espai amb molta activitat i proximitat.
Un total de 650 persones han passat per l’Espai Cooperatiu: des de persones llogateres, propietàries d’edificis del Nucli Antic, representants de sector econòmics, social i veïnals. A més de les atencions fetes des d’aquestes instal·lacions, cal afegir-hi 450 persones més que han estat presents en diferents actes o conferències explicatives. En total, més d’un miler de persones han ajudat a dissenyar l’estratègia del Nucli Antic d’Olot en un any. Al llarg d’aquest període s’ha fet registre de les persones que s’han dirigit a l’Espai Cooperatiu, situant-les en un plànol d’Olot i del Nucli Antic per a poder verificar la implicació no nomes del Nucli Antic, sinó també de la resta del municipi i de la comarca.
L’estratègia i metodologia per a la creació d’una Comunitat Nucli Antic, cohesionada i diversa que pugui participar al llarg de tot el procés des de la realització de les propostes passa per la proposta de delimitació d’una Àrea de Conservació i Rehabilitació i també la delimitació d’AREs (Àrees de Rehabilitació Edificatòria) en les illes d’edificacions existents.
A partir de reconèixer l’Illa com la unitat bàsica de cooperació, es contacten i es fan reunions amb els propietaris de les edificacions d’una mateixa illa per tal de que es coneguin i constitueixin la seva pròpia comunitat per a compartir problemàtiques i necessitats. Amb aquesta estratègia, s’espera poder arribar a tots els habitants del Nucli Antic (ja siguin propietaris o llogaters) i poder convidar-los a totes les activitats i debats que es promoguin en l’Espai Cooperatiu al llarg dels 5 anys del Projecte d’intervenció Integral, alhora que quedin establerts els vincles entre ells com a veïns d’Illa i de barri.
La memòria participativa del procés participatiu i de coproducció de propostes dut a terme per elaborar el programa memòria d’intervenció integral del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 s’ha aprovat amb la unanimitat del Plenari. L’equip encapçalat per l’arquitecta Itziar González ultima la presentació de la candidatura d’Olot a la convocatòria de la Generalitat per aquest mes de setembre.
Medalla de la Ciutat a mossèn Batalla
L’Ajuntament d’Olot atorgarà la Medalla de la Ciutat a mossèn Salvador Batalla i Gardella. El Ple d’aquest dijous 28 d’agost ha aprovat per unanimitat el Decret que inicia el procés per a la concessió de la màxima distinció de la Ciutat d’Olot a mossèn Batalla per la seva contribució a la reivindicació i la defensa de les llibertats democràtiques i la cultura catalana durant els últims anys del franquisme, exercides com a rector de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts i com a director del setmanari Olot Misión. A partir d’ara, comença la recollida de suports i la preparació de l’acte que tindrà lloc aquesta tardor.
L’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, ha destacat la trajectòria de mossèn Batalla i la seva aportació a la ciutat. Tots els Grups Municipals han votat a favor de la Medalla de la Ciutat a mossèn Salvador Batalla i Gardella que va néixer a Camprodon l’any 1936. Va ser ordenat sacerdot l’any 1959, i va ser vicari, successivament, de les parròquies de Breda, Calella i Banyoles. L’any 1968, després d’haver estudiat Sociologia a la Universitat de Lilla (França) durant dos anys, va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts.
En aquesta parròquia, Salvador Batalla va aplicar l’esperit renovador del Concili Vaticà II a l’església olotina davant del nacionalcatolicisme que encara imperava en el clergat local. Però, més enllà d’un servei pastoral obert i proper, la parròquia va exercir un paper polític inqüestionable en els últims del franquisme a la ciutat. Les seves dependències van acollir reunions de partits polítics, sindicats i associacions de veïns, aleshores clandestins o semiclandestins, i activitats culturals prohibides.
En aquest context de voluntat de presència en la vida ciutadana, l’any 1970 Salvador Batalla va ser elegit director d’Olot Misión, un setmanari vinculat a Acció Catòlica i que l’any anterior havia patit una greu crisi que va derivar en un canvi de redacció, ara formada per gent jove. Fins a la seva desaparició, l’any 1979, la revista va defensar les idees democràtiques i catalanistes, es va fer ressò de les reivindicacions populars i, en definitiva, va tenir un paper fonamental en la transició política a la ciutat.
Salvador Batalla va abandonar Olot l’any 1979. Va continuar la seva vida pastoral com a rector de les parròquies de Palamós, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Santa Susanna. La seva implicació social es va mantenir en les diverses responsabilitats diocesanes i extradiocesanes que va exercir en els camps del turisme, la immigració, el pelegrinatge i l’habitatge, algunes de les quals van ser reconegudes i premiades. Es va jubilar l’any 2014. Des de l’any 2022 resideix al Casal Marià d’Olot.
L’Ajuntament d’Olot inicia aquest mes d’agost els tràmits per concedir la Medalla de la Ciutat. Després que en el plenari d’aquest dijous s’hagi donat compte del decret per a l’entrega d’aquest reconeixement s’inicia la recollida de suports. Tothom qui vulgui pot fer arribar el seu suport a aquesta candidatura. Institucions, entitats i persones a títol individual poden adherir-se a aquesta iniciativa enviant un correu electrònic a alcaldia@olot.cat.
Al llarg de la història, 14 persones a títol individual i 7 entitats i associacions han rebut la Medalla de la Ciutat d’Olot. L’última va ser la que el 2 de desembre de 2024 es va entregar a la Formació Professional. Coincidint amb el 50è aniversari de l’inici d’aquests estudis a Olot, l’Ajuntament va lliurar la màxima distinció de la ciutat als centres educatius que van impulsar i imparteixen Formació Professional a Olot (a l’INS La Garrotxa, l’INS Bosc de la Coma, INS Montsacopa, l’Escola Pia d’Olot, l’Escola Superior d’Art i Disseny d’Olot, el Pla de Transició al Treball, l’Aula Format d’Olot, la Fundació KREAS, l’Escola de Noves Oportunitats NOIMA i Integra).
Suport del Ple al projecte de la variant d’Olot
El Ple d’aquest mes d’agost ha rebutjat la moció presentada per Salvem les Valls sobre la variant. Tots els grups municipals excepte la CUP que ha votat a favor, han votat en contra del text “per la salvaguarda de l’aqüífer fluviovolcànic davant el projecte constructiu del soterrament de la variant de Les Preses” en què es demanava que s’aturés el període exposició pública del projecte impulsat per la Generalitat.
Les preguntes del PSC sobre les places d’Escola Bressol i de la CUP sobre habitatge han estat altres punts del plenari, en el que s’han aprovat per unanimitat els dies de festes locals d’Olot per a l’any que ve (7 i 8 de setembre de 2026) i ha tirat endavant el plec de condicions econòmiques i administratives del concurs per a la concessió de l’ús del complex esportiu del Camp Municipal d’Esports amb l’abstenció de la CUP i el vot favorable de la resta de grups municipals.
L’aprovació del Compte General de la Corporació per al 2024 amb els vots a favor de tots els grups excepte la CUP que s’ha abstingut, l’autorització de la comptabilitat d’una treballadora adscrita a l’Àrea de Recursos Humans que ha rebut el vot favorable del ple per unanimitat, la quarta modificació de la Plantilla de personal que també s’ha aprovat amb l’abstenció de la CUP i el PSC i el vot favorable de la resta de grups.
Els recursos presentats a l’aprovació definitiva de la Relació i Valoració de llocs de treball també han format part de la sessió que s’han resolt amb el vot en contra de la CUP, l’abstenció de PSC i el vot favorable de la resta de grups així com s’ha donat resposta a les preguntes presentades per escrit de la CUP i el PSC. Una sessió en la que Josep Planella Estartús ha pres possessió del càrrec de regidor de Vox i que també ha comptat amb la intervenció de la plataforma Garrotxa per Palestina que ha lamentat al plenari la participació d'un equip israelià a l’etapa 6 de La Vuelta 2025 que aquest matí ha sortit de la ciutat.
Moció Institucional en suport a l’Hospital Comarcal de la Garrotxa
El plenari d’aquest agost també ha donat suport a la moció institucional presentada per Activem en suport a l’Hospital Comarcal de la Garrotxa que ha comptat amb el vot favorable de tots els grups, excepte l’abstenció de VOX.
La moció, gestionada per urgència al ple, dona suport al Patronat del centre hospitalari en la seva petició a la Generalitat de Catalunya per l’increment del finançament destinat a la despesa energètica i al manteniment de les instal·lacions. El centre, que dona assistència a una població de prop de 62.000 habitants, i és una infraestructura sanitària clau per Olot i tota la comarca que ha hagut de fer front a un augment dels costos energètics posant en risc la sostenibilitat econòmica del centre. En aquest sentit, s’insta a la Generalitat a prioritzar la inversió a l’hospital, garantint els recursos necessaris per afrontar l’augment dels costos energètics i les actuacions de manteniment imprescindibles per disposar d’un centre actual, energèticament eficient, garantint la sostenibilitat del servei i la qualitat assistencial així com fer arribar aquest acord al Departament de Salut i als grups parlamentaris de Catalunya.
| Podeu recuperar la sessió plenària d’aquest mes d'agost a través d’aquest enllaç.
