“Cambres”, de Montserrat Llorens

Què guardem a les nostres cambres que no volem que en surti? La mort empeny la porta de l’altra banda i ens corseca sense permís. Desamors, solituds i secrets floreixen a les parets i n’estoven l’ànima. Costa mantenir-se dret, de vegades. Si, com la Montserrat, obrim les portes de bat a bat i en cridem el dolor serem capaços de guanyar temps i consciència, i la calma per acabar de viure sabent que hem fet el que calia. Fer les paus amb l’altre costat.

INTÈRPRETS

Rapsodes:
Maria Costa
Mª Àngels Coma
Magda Ripoll
Jordi Fornos

Piano: Carles Teixidor
Violí: Juna Teixidor
Vídeo: Jordi Bofill