Resumint… un Crist sense sentit.

L’ofici de la vida sense les eines adequades es pot convertir en un frenesí sense sentit, a la mercè del vent, dels corrents, de les onades. L’home des que té consciència de si mateix ha volgut pertànyer a un grup, a un clan, a un territori, ser idèntic… la immensa majoria per seguretat. Des de la llum encegadora sevillana, passant pel mar del blat “azuageño” i el fum de les fàbriques del Baix Llobregat, el nostre Crist perd molt aviat la seva identitat. Ell, que havia nascut per a ser joia d’un museu o cap d’altar d’una església, ha de posar-se les botes de treball i furgar dins del seu interior per recompondre’s, recuperar la seva vida i intentar entendre el món que l’envolta. Aviat comprèn que el món és igual a tot arreu, malgrat els matisos i els paisatges. Es mimetitza, es converteix en un camaleó i sobreviu a les tempestes, als llamps, als trons, a tota mena de corrents, a viatges a tot confort i a viatges amb trens de fusta i carbó. Perquè finalment tot això no deixa de ser un viatge interminable.

En col·laboració de l’Espai Rusca, l’Orfeó Maonès i el Teatre Principal d’Olot.

Intèrpret: Pedro Carrizosa

Música en directe: Irina Julià (veu) i Agustí Navarro (guitarra)

So: Agustí Navarro i Jose L. Navarro

Il·luminació: Quico Gutiérrez

Disseny gràfic: demaneragrafica

Ajudant de direcció: Cinta Sans

Direcció: Manel Navarro

Producció: La Funerària