Ajuntament d'Olot
Ajuntament d' Olot
Actualitat

Presentació de la diagnosi de les realitats de les persones LGBT+ a La Garrotxa

L’any 2019, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa va encarregar al Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona (CISA) la realització d’una Diagnosi de les realitats de les persones LGBT+ a la Garrotxa.

20 d'abril de 2021


L’objectiu de l’encàrrec era fer una diagnosi d’aquestes realitats, ja que les administracions públiques encarregades del desplegament de la Llei 11/2014 per garantir els drets LGTBI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, necessitaven disposar d’una exploració prèvia que permetés conèixer l’estat de la qüestió a la Garrotxa.

Les realitats LGBT+ han estat històricament invisibilitzades, degut a una estructura social que se centra en les formes de vida heterosexuals. A banda, habitualment s’associa tot allò LGBT+ amb l’entorn urbà, de manera que les persones LGBT+ de petites ciutats i entorns rurals són doblement invisibilitzades. La diagnosi pretén presentar informació rigorosa sobre la situació de les persones LGBT+ de la comarca de la Garrotxa des d’una perspectiva integral i situada, mostrant una radiografia real i actualitzada.

El Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona (CISA), encapçalat pel doctor en Antropologia Social, Jose Antonio Langarita va estructurar l’estudi en cinc eixos vertebradors que incideixen en la qualitat de vida de les persones LGBT+: (1) espai públic i mitjans de comunicació, (2) socialització i sexili, (3) atenció a la ciutadania i polítiques públiques, (4) salut, i (5) educació, lleure i esport. La metodologia emprada per a realitzar l’anàlisi de les realitats LGBT+ de la Garrotxa ha consistit en dos grans blocs: la creació d’un grup motor, que ha funcionat durant 11 mesos, basat en una metodologia participativa (IAP), i la realització de 45 entrevistes a professionals, quadres polítics i persones LGBT+ de la comarca.

Seguint els eixos establerts a l’estudi, s’ha realitzat una anàlisi on destaquen les següents realitats:

  • Espai públic. Entenent tots els espais oberts de lliure circulació, així com també espais tancats, tant de titularitat pública (biblioteques, casals) i privada (bars, botigues). A la Garrotxa, es constata una manca de formació en quant als agents socials que actuen a l’espai públic. L’espai públic a la Garrotxa es presenta com un espai on no hi ha necessàriament una alta freqüència de violència greu, sinó més aviat de discursos i formes simbòliques de violència de baix calibre, i sobretot una gran falta de referents LGBT+.
  • Mitjans de comunicació locals. Es posa de manifest la importància que tenen els mitjans a l’hora de visibilitzar les realitats LGBT+. Per aquest motiu es destaquen bones pràctiques com, per exemple, el programa “Olot Entén” que emet Ràdio Olot. També es destaca el paper de les xarxes socials com un gran espai de transmissió d’informació, així com de socialització, per a les persones LGBT+ que les utilitzen, generalment les generacions més joves.
  • Socialització de les persones LGBT+. Hi ha activisme, el col·lectiu Alliberem-nos. Aquest espai concentra les activitats i les possibilitats de trobada on allò LGBT+ se situa al centre. A banda d’això, la resta dels espais de socialització són àmpliament heterocentrats i, per tant, les persones LGBT+ poden sentir-s’hi més o menys còmodes depenent de l’entorn concret. L’estudi afirma que a la Garrotxa la visibilitat LGTB+ és molt baixa i algunes famílies demanen als seus membres LGBT+ que no es mostrin obertament a la resta de la família o a l’entorn social en general. Es mostren aquí també algunes diferències generacionals rellevants.
  • Atenció a la ciutadania i de les polítiques públiques. Aquest és un dels eixos que ha tingut més variabilitat interna. Per una banda, el Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Sexual i de Gènere (SAI) està molt ben considerat per part de les persones LGBT+ de la comarca, i les professionals del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa que hi estan relacionades tenen una alta formació.
  • Salut. La diagnosi estableix que, en general, l’atenció a les persones LGTB+ és correcte, tot i que hi ha una falta generalitzada de formació en la matèria per part dels professionals de la salut.
  • Educació, lleure i esport. En aquest sector l’estudi reflecteix un ampli ventall de situacions, marcats en alguns casos per la manca de formació i també, la manca de protocols d’intervenció en cas d’agressions LGBTfòbiques. Tanmateix, s’ha constatat l’alta predisposició dels professionals amb els que s’ha contactat per aprendre sobre la qüestió i millorar la seva tasca educativa, doncs queda palès que la discriminació LGTB+ no es visualitza com un problema.

A partir d’aquests resultats, s’han elaborat una sèrie de recomanacions per a cada eix treballat. La societat garrotxina és diversa i donar valor a aquesta diversitat és la principal recomanació de l’informe. Aquest tasca té implicacions en diferents àmbits, no només en la diversitat sexual i de gènere, sinó també pel que fa a l’edat, origen, capacitat i racialització, entre altres aspectes.

Per aquesta raó, una de les principals conclusions de la diagnosi és treballar per una transversalització de les pràctiques, discursos i representacions que fomentin el benestar de les persones de tot l’espectre de la diversitat. Tenint present aquest horitzó, s’exposa també que calen accions específiques i operatives que contribueixin a iniciar un procés de transformació comarcal, incloent formació en els diversos àmbits i en diversos aspectes.

 

 

Ajuntament d'Olot
© Ajuntament d'Olot - Passeig Ramon Guillamet, 10 - Tel. 972 27 91 01 Fax. 972 27 91 08 - 17800 OLOT - atencioalciutada@olot.cat