L’Ajuntament d’Olot se suma als actes amb motiu del Dia de l'Orgull instal·lant una bandera a l’exterior de l’edifici consistorial en suport dels drets de totes les persones i la lectura del manifest del Departament d'Igualtat i Feminisme del Govern de la Generalitat davant del CASG.
27 de juny de 2025
Cada 28 de juny es commemora el Dia per l’Alliberament LGBTI+ o també conegut amb el nom del Dia Internacional de l’Orgull, el principal dia de reivindicació i visibilització del col·lectiu LGBTI+ amb actes, manifestacions i desfilades arreu del món.
Un any més, l’Ajuntament d’Olot s’ha volgut sumar a aquesta efemèride en defensa dels drets de totes les persones col·locant una pancarta al balcó del Consistori i sumant-se a la lectura del manifest que s’ha portat a terme aquest migdia davant del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) de la mà de la regidora de Drets Civils, Igualtat de Gènere, Participació i Llengua Catalana de l'Ajuntament, Susanna Pagès. En aquest sentit, la celebració d’enguany posa especial atenció en la reivindicació de la necessitat d’una cultura diversa, que reflecteixi totes les veus, identitats i maneres de viure, ser i estimar; una cultura que no exclogui, sinó que celebri i visqui la diferència com a part essencial del que som.
D’aquesta manera, des de l’Ajuntament d’Olot se suma a les activitats amb l’objectiu de celebrar la diversitat, fent una crida a l’acció per reconèixer i respectar les identitats, expressions i experiències que fan que cada persona sigui única i inestimable per a la societat i el dret de cada persona a ser qui és.
El dia de l’Orgull
El Dia de l’Orgull té els seus orígens en l’anomenada rebel·lió de Stonewall, que va començar el mateix dia de l’any 1969 a Nova York i que es considera l’inici del moviment per l’alliberament LGBTI+. Els fets que es commemoren són una sèrie de revoltes contra la policia que van començar amb una batuda policial al bar Stonewall. Com que el fet LGBTI+ estava penat legalment, aquest tipus d’actuacions policials eren freqüents.
En l’inici dels enfrontaments van destacar algunes figures de l’escena drag afroamericana com Marsha P. Johnson i Stormé DeLarverié (el terme drag incloïa aleshores tant el transvestisme com les identitats que avui coneixem com a transgènere). La primera era una drag-queen i treballadora sexual i el segon, un drag-king. Als disturbis hi van participar les persones LGTBI+ i persones del barri Greenwich Village (principalment persones racialitzades i de classe treballadora) que estaven cansades dels abusos policials.
La policia va ser incapaç de contenir els aldarulls durant les tres nits consecutives que van durar i posteriorment es va organitzar una manifestació i una gran quantitat de persones LGTBI+ s’hi van sumar mostrant-se, públicament, orgulloses de ser elles mateixes i sense vergonya, a pesar de la persecució legal i l’estigma social. L’any següent, en commemoració d’aquests fets, va tenir lloc la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+, que s’ha anat repetint cada any a moltes ciutats arreu del món. Es considera que aquests fets són la primera vegada que el col·lectiu LGTBI+ va deixar de resignar-se a la persecució i va decidir rebel·lar-se per defensar els seus drets.
A Catalunya la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+ va tenir lloc el 26 de juny del 1977. Va ser organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya i s’hi van sumar diverses organitzacions feministes, veïnals, sindicats i partits polítics. La manifestació va ser dissolta per la policia. En aquell moment les pràctiques homosexuals i el transvestisme estaven perseguits legalment.
A continuació es comparteix el manifest i declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+:
Cultura és Orgull: memòria, expressió i transformació
Aquest 28 de juny reivindiquem la cultura com a refugi, resistència i futur. Quan la llei ens perseguia o la societat ens rebutjava, la cultura sempre ha estat al costat nostre. Avui la situem en el centre de la lluita pels drets i la dignitat de les persones LGBTI+, com a espai on existim amb plenitud i des d’on expressem, expliquem i compartim qui som.
Des de la Nova York dels anys seixanta, amb figures com Marsha P. Johnson, Sylvia Rivera o Audre Lorde, fins als carrers de São Paulo o Berlín, la cultura ha estat un vehicle de resistència global. Quan ens volien callades, creàvem; quan invisibles, ens mostràvem; quan trencades, compartíem. Sense el col·lectiu LGBTI+, la cultura seria molt més grisa: som una part fonamental del batec creatiu del món.
Tot i això, les nostres memòries encara estan absents dels relats oficials. Necessitem arxius vius, espais de memòria i polítiques decidides per preservar els sabers i les pràctiques culturals del moviment. També reclamem tenir presència en la cultura popular catalana: castells, gegants, festes i colles han de ser espais inclusius. Que les tradicions siguin alliberadores o excloents depèn de com les vivim. Reivindiquem una cultura popular feminista, interseccional i LGBTI+ inclusiva; no hi ha cultura popular sense totes les nostres veus.
La cultura qüestiona i transforma la societat, educa i cuida. En un món hostil, ens ha ajudat a entendre’ns, a cuidar-nos i a sentir que formem part d’un relat col·lectiu. Per això reclamem:
Davant dels retrocessos en drets i l’auge dels discursos d’odi –avantsala dels delictes d’odi–, la cultura és una eina de resistència, denúncia i solidaritat. La nostra resposta és col·lectiva, creativa i compromesa. A Catalunya, el debat sobre la reforma de la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, ha de servir per garantir drets i impulsar polítiques públiques que reconeguin la cultura LGBTI+ com a eina de transformació social.
La nostra cultura ha estat trinxera i esperança, sovint ignorada, però sempre generadora de codis i imaginaris propis. Ha influït les arts, el pensament i els moviments culturals. No volem excepcions simbòliques: volem reconeixement, respecte i celebració.
Amb les aportacions a la cultura de la comunitat LGBTI+, malgrat que els sectors ultraconservadors ens vulguin esborrar, FORMEM PART DE LA CULTURA UNIVERSAL.
+ 3
