Els Bombers d’Olot, pregoners de les Festes del Tura

Els Bombers d’Olot seran els encarregats d’inaugurar les Festes del Tura 2025. Coincidint amb els 170 anys d’història, els representants del Parc d’Olot donaran el tret de sortida a les Festes, que començaran el 5 de setembre i duraran fins al 9.

L’equip del Parc de Bombers d’Olot seran els pregoners de les Festes del Tura 2025. Coincidint amb el 170è aniversari de la seva formació, diversos membres – com a representants de la institució – pujaran al balcó de l’Ajuntament d’Olot per donar el tret de sortida ben especial a la Festa Major de la ciutat.

Aquest dilluns 21 de juliol l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, acompanyat pel regidor de Festes, Aniol Sellabona, s’han desplaçat fins al Parc de Bombers de la ciutat. A més de fer un recorregut per les instal·lacions, han pogut conèixer de primera mà l’activitat que realitzen i traslladar-los la importància que té per la ciutat la feina que porten a terme.

Durant la visita l’alcalde Agustí Arbós ha proposat als responsables dels Bombers que s’encarreguin del pregó de les Festes del Tura de 2025. Amb la voluntat de reconèixer el seu esforç, dedicació i treball per a la ciutat, l’Ajuntament d’Olot ha escollit els responsables d’aquest cos com a pregoners d’una nova edició de Festes del Tura. “Hi ha professionals que al llarg de la seva història esdevenen fonamentals per entendre el funcionament, la identitat i la realitat d’un territori. Els Bombers en són un exemple”, ha ressaltat l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, que ha recordat que aquest any se celebren els 170 anys d’història dels Bombers a la ciutat.

“Crec que és important posar en valor la feina que fan els Bombers i tots els Serveis d’Emergència, Protecció Civil i Seguretat que ens ajuden en el dia a dia de la nostra ciutat. Aquest pregó vol ser un reconeixement a tots ells” ha afegit Arbós que juntament amb el regidor, Aniol Sellabona, han traslladat als Bombers la voluntat de ser els pregoners d’Olot de les Festes d’aquest 2025.  

De la seva banda, el sergent cap de Parc Bombers d’Olot, Josep Ferrés, ha assegurat que “ens fa molta il·lusió fer el pregó de Festes”. Ferrés ha subratllat que “sentim que la gent d’Olot ens estima molt i per això, com fem amb cada servei, el dia del pregó no podem fallar. És com una final de la Lliga de Campions”. El cap de la Regió d'Emergències de Girona, Jordi Martín i el sergent responsable de la unitat Grup d'Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, també han estat assistit a la presentació d’aquest matí al Parc d’Olot.

D’un servei voluntari i vocacional a un de professionalitzat i consolidat

L’emergent realitat industrial i social d’Olot de finals del segle XVIII amb el desenvolupament de la indústria tèxtil i el creixement de la població van ser els ingredients clau que van impulsar la formació del Cos de Bombers d’Olot, un dels més antics de Catalunya.

A Olot, el projecte destinat a la creació d’una companyia de bombers de la ciutat data del 1855 tal com recullen els llibres d’història local i quatre anys més tard es va redactar el Reglament de la Companyia de Bombers d’Olot que contenia 17 articles i que ja mencionava un equip de 48 membres “honrats, abnegats i exactes”; entre ells un metge, un cirurgià i un farmacèutic així com fusters, hortolans, paletes i terrissers.

Amb cada toc de corneta, la companyia va anar agafant forma, actuant en diversos incendis, on demostrava la seva perícia i guanyant-se així l’estima i admiració dels ciutadans i ciutadanes. El 1858 va quedar oficialitzada la seva constitució i, un any després, aparegué el seu primer reglament formal. Després de superar anys de canvis, dissolucions, dimissions i convulsions polítiques, la companyia es va anar consolidant arribant al 1926 amb la reorganització del cos i nous uniformes, semblants als de Girona, per al centenar de membres que en formaven part i que es trobaven instal·lats a l’Hospici; el primer parc de la companyia.

L’any 1931 l’equip es va reubicar a l’antic convent del Carme, més coneguda com a caserna del Carme, on es feia jornada de portes obertes per la Festa Major. Reestructurats després de la Guerra Civil, l’any 1947 es va decidir canviar el sistema d’avís passant dels tocs de corneta al so de l’alarma instal·lada al campanar de l’església de Sant Esteve. Des del 1958 i fins al 1985 els efectius d’Olot van estar agermanats amb els de Terrassa amb qui feien pràctiques conjuntes.

El traspàs de competències del cos de l’àmbit local a la Generalitat de Catalunya va suposar un gran canvi en l’estructura i millora gradual de l’equipament, fet que també va ajudar que el Cos de Bombers d’Olot estengués les seves actuacions arreu de la Garrotxa i cap a altres comarques properes.

A mitjan gener de 1984 els Bombers van deixar els locals de l’antiga caserna del Carme i es van instal·lar al carrer Mestre Falla, al barri de Les Tries. Des de l’any 2014, el Parc de Bombers d’Olot està situat al carrer Estadi. Seguint amb la seva professionalització, des del 2001 el d’Olot és un dels 29 parcs de la Regió d’Emergències de Girona i, al llarg de les darreres dècades, els seus membres s’han distingit i especialitzat en treballs d’excarceració i rescats de muntanya, amb el Grup de Rescat GRAE.

El pregó de les Festes del Tura

Els bombers del Parc d’Olot agafen així el relleu a l’AV de Pequín que van donar el tret de sortida a les Festes del Tura de 2024 amb motiu del 75è aniversari de la primera festa del barri. A continuació es detallen tots els pregoners i pregoneres de les Festes del Tura. Es pot trobar més informació a: festesdeltura.olot.cat

Presentació de cartell i programació musical oberta a tot el públic

Les Festes del Tura són reconegudes per ser unes festes gratuïtes, populars i de carrer. Fent gala d’aquests principis, el dimarts 29 de juliol a les 19 h a la Plaça Clarà es portarà a terme la presentació del cartell d’enguany, es donarà a conèixer gran part de la programació musical i les novetats de les Festes.

L’acte està obert a tothom i serà el primer dels actes de presentació de les Festes del Tura, declarades d’Interès Nacional des del 1997 per la Generalitat de Catalunya.